Aquest cap de setmana m'he començat a llegir un llibre d'Ortega y Gasset, filòsof espanyol de la primera meitat del s. XX, que porta per títol La rebelión de las masas, considerat per molts el seu millor llibre. Breument podem dir que és un assaig sobre les causes, les característiques i les conseqüències del fet que considera que caracteritza el nostre temps -bé, el seu-, que és precisament la rebel·lió de les masses, és a dir, l'ascensió de les multituds a tots els àmbits que anteriorment estaven reservats per les minories.Aquest article -que podria ser que passés a formar part d'una sèrie- es basa en les idees i conceptes que presenta en el primer capítol del llibre, i que considero que representen una manera interessant de classificar la societat i els individus, i l'arrel d'una possible teoria antropològica, sociològica o bé ètica sobre l'individu contemporani.
En primer lloc, i tal com hem avançat, Ortega y Gasset exposa en aquest assaig que el factor més representatiu i característic de principis de segle és el fet de l'aglomeració, és a dir, la nova situació en què es troben les multituds i les conseqüències que pot tenir això donades les característiques d'aquestes.
Per a fer-ho, primer presenta algunes de les característiques d'aquestes multituds, i els factors que permeten diferenciar-les de les minories.
D'aquesta manera, tenim que les masses, les multituds es caracteritzen per ser persones no especialment qualificades -no en el sentit purament acadèmic o professional, sinó simplement que no destaquen en cap qualitat específica-, representen a l'home mitjà, l'home que no destaca en res, l'home sense criteri, el mediocre.
“Masa es todo aquel que no se valora a sí mismo -en bien o en mal- por razones espciales, sinó que se siente «como todo el mundo» y, sin embargo, no se angustia, se siente a sabor al sentirse idéntico a los demás.”
Per altra banda, tenim les minories, els grups minoritaris. Segons exposa, els integrants d'aquests comparteixen uns desitjos comuns, unes mateixes voluntats. Es podria contestar que les masses també tenen uns desitjos comuns, a la qual cosa respondríem que els desitjos de les minories són d'una naturalesa diferent: són desitjos que per si sols exclouen el número.
Així doncs, per a formar una minoria cal que abans cadascun dels membres s'hagi separat de les masses, és a dir, que hagi volgut ser especial, i ho hagi volgut per raons individuals. I és en un segon punt, en un pla secundari en el temps, que aquests individus es troben i s'uneixen. Es tracta d'una coincidència en no coincidir.
En aquest cas, veiem que la societat es divideix en dos tipus de persones:
Així doncs, per a formar una minoria cal que abans cadascun dels membres s'hagi separat de les masses, és a dir, que hagi volgut ser especial, i ho hagi volgut per raons individuals. I és en un segon punt, en un pla secundari en el temps, que aquests individus es troben i s'uneixen. Es tracta d'una coincidència en no coincidir.
En aquest cas, veiem que la societat es divideix en dos tipus de persones:
- Aquelles persones que contínuament s'estan exigint noves coses, encara que no sempre les aconsegueixin, aquells que acumulen dificultats i deures.
- Aquells que simplement s'exigeixen mínims, aquells pels qui viure significa simplement seguir sent el que son, que no s'actualitzen a noves coses.
En segon lloc, Ortega y Gasset deia que tot i que òbviament que hi havia un tipus de persones que predominava en una classe social, i l'altre en l'altra, no era absolutament així. El temps li ha anat donant la raó, i avui en dia ja podem veure com la gent que més destaca acostuma a ser gent d'origen humil, mentre que les altes classes cada cop es troben més envaïdes per la mediocritat. De fet, un home pobre que no tingui cap qualitat excepcional, però que en sigui conscient, i que desitji fer coses, millorar, ser més, potser no aconseguirà destacar en res, però en cap cas serà massa.
En tercer lloc, també és interessant la idea de què hi ha certes activitats que per la seva naturalesa es troben reservades a les minories -com és el camp de la intel·lectualitat, els moviments artístics...- i que tradicionalment els han ocupat aquestes. Tot i això, amb l'adveniment d'aquesta hiperdemocràcia com ho anomena ell, les masses també estan accedint a aquests àmbits.
En tercer lloc, també és interessant la idea de què hi ha certes activitats que per la seva naturalesa es troben reservades a les minories -com és el camp de la intel·lectualitat, els moviments artístics...- i que tradicionalment els han ocupat aquestes. Tot i això, amb l'adveniment d'aquesta hiperdemocràcia com ho anomena ell, les masses també estan accedint a aquests àmbits.
Per acabar, m'agradaria llançar alguns interrogants als meus possibles lectors sobre si pensen que és realment cert que en la societat hi hagi aquests dos grans grups de gent, si es pot dir raonadament que un és millor, o en tot cas més desitjable de pertàner-hi que l'altre, si creuen que hi ha activitats característiques d'una minoria, quin perfil vital creuen que caracteritza a cada grup, etc. (Penseu també que les possibles respostes poden portar indirectament a una crítica contundent a la base teòrica de la democràcia, ja que aquesta legitima el poder en tant que prové de la majoria en nombre).
"Ya no hay protagonista: sólo hay coro"
Entrades
12 comentaris:
Promet el llibre pel que dius, jo ja et vaig dir fa temps que pensaba que Ortega i Gasset (sense desmereixer el pobre Sèneca que aguantarà estoicament el que li caigui)és un dels pensadors populars castellans més destacat.
Parlar de la legitimitat de la democràcia és un problema que potse hauria de fer referència a un apartat explicit (cada cop que es comença un tema en surten tants de nous...)però d'entrada diré que porta molts problemes i no és ni de bon tros satisfactoria, doncs no ens fa a tots iguals (com preten fer-nos entrar en tre cella i cella salvant així les nostres pobres i egoistes animes), sino que fa que uns puguin manar sobre els demes. No obstant el problema també és troba en aquesta massa insipida que anuncia Ortega.
Però tornant al tema, és cert que les masses han rebut acces a activitat minoritaries, però en molts d'aquests casos el que crec que s'ha fet és intentar destruir aquesta minoria i populartitzar-la: baixar el nivell d'individualitat i identitat de l'activitat exclusiva al de la massa i debilitar-la, doncs és possible que així aquesta estimada democracia (ingenu qui en cregui l'existencia)se'n retroalimenti.
Si hagues de trobar una metafora adecuada per la massa la cualificaria com a una gran taca d'oli sobre un llac: s'exten indefinidament per la seva superficie i en calma l'aigua fins que gairebé ho acaba cobrint tot. Tan sols l'aigua que arriba nova del riu encara no s'ha vist afectada per la taca tot i que trigarà poca veure's'hi.
Per altre banda crec que tot plegat no és la fi doncs la massa per si sola no pot existir, quan només hi ha massa reneixeran nous individus de la massa per esdevenir una nova minoria, quant hi ha masses minories sembla ser que es tenedix a "remassificar" ot plegat, tot plegat em sembla molt curiós...
Per cert el nacionalisme creus que és una individualització colectiva d e la massa?Explicaria això l'auge intelectual alemany relacionat amb el seu nacionalisme?O son coses totalment apartades?
Com sempre les teves teories són pintoresques, Aribeth. Sobre el text d'Ortega y Gasset, la classificació que fa em sembla bastant encertada, tot i que sembla que en les minories també hi ha un cert efecte de la massa. Potser és que en la nostra "estimada" democràcia no hi pot haver minories pures, formades de persones que han decidit deliberadament no deixar-se emportar per la idea dominant, sinó que fins i tot en aquests grups hi ha membres que s'hi han inclòs per inèrcia.
En tot cas, el que avui en dia s'anomena democràcia no fa honor al seu nom. Un govern en què la massa és tranquilitzada deixant que escolleixin quina oligarquia regirà el destí per ells un cop cada quatre anys no dona al poder a la massa, sinó que li roba i l'enganya perquè la massa cregui que encara té el poder.
De fet, qualsevol sistema en que una o poques persones decideixin pels altres no pot ser anomenat lliure, ni s'en pot dir que els membres del poble tenen el poder. La democràcia és un sistema fet al gust de la massa, destinat a reconduir aquest gust cap a on convingui, i en el que les èlits s'han aigualit perquè la massa hi pugui accedir. En el nom de l'harmonia humana s'ha matat la individualitat: s'ha de ser altruista, ser normal i, per sobre de tot, tothom ha de tenir accés a tot. Les universitats espanyoles en són un gran exemple: Són les més poblades de l'Europa dels 15 i les que tenen un nivell educatiu més baix. Per apropar la cultura al poble s'han tallat les ales del coneixement, i aquells que realment siguin aptes es veuràn limitats per la capacitat de la massa universitària.
Aquesta democràcia és una eina per assegurar que tothom formi part de la manipulable massa tot pensant-se que és lliure, mentre que les úniques possibilitats reals de ser amo de la pròpia vida són: a) ser el líder d'un sistema totalitari, o b) l'autarquia
Perdó me n'he anat molt del tema oi?
En primer lloc, informo que com a administrador he esborrat els últims dos comentaris per no tenir res a veure amb el tema tractat, ja que considero que no és el lloc per parlar-ne. Paolo, intenta no spammejar els posts, o te'ls hauré de continuar esborrant.
En segon lloc, anem a tractar les qüestions que apareixen en els vostres comentaris.
Aribeth, la metàfora de la taca d'oli està ben trbada, tit i això, crec que no acaba de ser adequada, o en tot cas no li he sabut veure la significació completa. Per exemple dius que l'única aigua que no està afectada per l'oli és la que entra nova, però que ràpidament es contamina. Estas afirmant llavors que tot ésser humà quan comença a raonar està condemnat a entrar a la massa? Ningú se'n pot escapar?
No obstant això, al següent paràgraf sembla que et contradiguis, ja que dius que de la propia massa surten individiualitats que formaran les minories. En què quedem? Com funciona la massificació?
Sobre la qüestió del nacionalisme alemany, la veritat és que no en tinc gaire coneixements, però nocrec que es pugui considerar un nacionalisme com a font d'individualització. Aquest fenomen, aquesta separació, crec que només pot ser individual. Pretenen una diferenciació, però mai és individual, no és res més que crear un subgrup dins la massa. A més, tal i com s'ha vist, tots els nacionalismes s'acaben massificant, es passa per un procés de desintel·lectualització i popularització del nacionalisme.
L'única possible explicació que se m'acut a favor és que aquest sentiment nacionalista hagi actuat com a motor, com a inspiració, com a motivació per a la creació cultural, tal com passa amb els moviments artístics i culturals de caràcter nacionalista.
Per últim, no crec que Ortega y Gasset pugui ser considerat un pensador popular, jejeje.
Azleur:
Dius que hi ha aspectes massificadors dins les minories. Això es contradiu clarament amb el pensament d'Ortega. Com concebs tu les minories i la massa? Quin és l'element diferenciador de es minories en respecte a la massa?
Desviant-nos una mica del tema, dius que no es pot anomenar un sistema on poques persones tinguin el poder un sistema lliure. Què és doncs un sistema lliure? Què fa lliure un sistema? (Potser seria millor que fecis un article sobre això i ho discutim allà).
També toques un altre tema, en el que afegeixo el mateix comentari, però que trobo intressant, que és el de l'autarquia i ser líder d'un sistema polític. Escriu alguna cosa sobre això i ho parlem allà, que són temes que poden donar molt per debatre.
A ver,la cuestión de masa y minoria va más allá de un juicio de valor sobre lo que es mejor o peor.
En la sociedad en la que vivimos existen 2 clases sociales, burguesia y proletariado, entiendase al proletariado como aquella clase que no tiene los medios de producción, es decir que no posee las herramientas para poder producir sus objetos inmediatos de consumo que le permitan subsistir (comida, ropa, casa...) y por otra parte, solo es dueña de su fuerza de trabajo, es decir, aquella fuerza que tendrá que vender para conseguir sobrevivir. En el sistema capitalista, "la gran masa" de indidividuos corresponden al proletariado, mientras que una minoria corresponde a la clase burguesa.
La pregunta a formular es? Quien es masa y quien es minoria? en que términos respondemos a la pregunta? Es a caso, de manera idealista, por las ideas que posee un indidividuo, o por el contrario son sus condiciones materiales de existencia las que permiten o bien castrar su capacidad de reflexion y cultivo o por el contrario propiciar las condiciones para realizar estas actividades intelectuales o artisticas?
Buenas Stychack. En primer lugar darte la bienvenida al blog, y agradecerte que te hayas molestado en leer el texto, aun estando en catalán.
En referencia a lo que comentas, a mi parecer -y creo que también al del resto de los presentes- tu clasificación de la sociedad no tiene vigencia en las sociedades actuales, de nuestro tiempo, al menos en Europa, que son las que describía Ortega y Gasset.
La sociedad de la que hablaba Marx en el siglo XIX en su Alemania ha cambiado mucho en este siglo, y precisamente este libro habla de los cambios que se sucedieron a principios dl siglo XX.
La pregunta no se refería ni al punto de vista ideológico ni de condiciones materiales, sino al punto de vista vitalista, al punto de vista de la heterogeneidad, de la vida no interte, de la exigencia con uno mismo, de la capacidad de creación.
Además, en la Europa actual las masas han resuleto sus necesidades básicas en su inmensa mayoría, y eso no ha provocado un auge de la intelectualidad, del nivel cultural, o del nivel artístico. Al contrario, los ha perjudicado. No todo se debe a las condiciones materiales, no todo el mundo va a pensar igual estando en las mismas condiciones digese lo que dijera Marx.
Salud.
Respecte a la metafora de l'oli es clar que se'n pot escapar. L'oli s'exten però a mesura que s'exten també es debilita. És una qüestió de concentració. Per altre banda no dic que es contamina quan comença a raonar, sino quan es disposa a fer us de tot allò que acaba sent us de la mssa, la globalització "massifica".
Respecte al comentari del stychack també crec que seria mes apropiat per a un passat que per a un present. Abans els rics robaven als treballadors de la mateixa ciutat, ara els rics atraquen als països pobres de manera més exagerada i nosaltres deborem amb ansietat les engrunes d'aquest tiberi. Això ha permés l'ascenç de la classe obrera dels països industrialitzats. A més arribar a la cultura no ha estat cap problema perquè "si la muntanya noo va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya", és a dir que en molts casos s'ha baixat la cultura fins al nivell de les classes massificades, o no hi ha mil versions abreviades del senyor dels anells, dos mil del quixot i tres mil de la biblia?
Lo que dijo Marx hace 150 años sigue teniendo vigencia en Europa y en todo el mundo, ¿por qué? Porque veamos por donde veamos, no es el nivel de vida de un sujeto o comunidad lo que determina su condición de clase, por más que un obrero haya resuelto de manera satisfactoria sus necesidades "básicas" sigue siendo explotado, vuelvo a lo mismo, no es el nivel de vida, sino el puesto que ocupa en la producción, Marx habia ya contemplado el problema de la globalización. En su plan original de 1857 para realizar la crítica a la totalidad burguesa habia previsto escribir 6 libros, los cuales eran.
1.- El libro del capital
2.- El libro de la renta de la tierra
3.- El libro del trabajo asalariado
4.- El estado
5.- El libro del comercio exterior
6.- El libro del mercado mundial
Notese que los libros tienen una vinculación estrecha entre cada uno. Por otra parte lo que Marx anunciaría hoy sigue estando vigente, los medios de producción, es decir, los medios con los que el sujeto se enfrenta a la naturaleza para transformarla son hoy en dia, al igual que hace 200 años, propiedad privada, y esta propiedad corresponde a una clase, a la burguesia, mientras que el proletariado, lo unico que tiene para vender es su fuerza de trabajo, es esto lo que lo hace proletario, no su nivel de vida. De aqui podriamos desprender la tesis sobre el trabajo enajenado y un sin fin más. Hay que tener en cuenta que sigue siendo vigente, hay que hacer los analisis mas rigurosos.
stychack, por mucho que los medios de produccion continuen siendo privados, el mundo ha dado muchas vueltas desde la época de Marx. Precisamente el ascenso de la clase social obrera ha hecho que la diferencia entre ésta y la burguesia desapareciese. Hace 150 años estaba claro quien era proletario y quien burgues, mientras que ahora cada uno es lo que puede arrancarle al sistema, y la posición en la cadena de producción puede variar con facilidad. Continua siendo un sistema de capital, pero ya no es capitalismo: es consumismo. Ahora no manda el patrón, el obrero no tiene por qué ser obrero, ahora quien manda es la masa y la masa no quiere diferencias. La masa quiere que todo el mundo forme parte de la masa. Eso incluye dos factores de los que hemos hablado: ya no resulta útil hablar de las clases de Marx porque tienen poco o ningun efecto sobre nuestra vida (también los hay que tienen su propia empresa y no viven mejor ni peor que los "obreros", a no ser que por obreros entiendas a gentes analfabetas que no tienen otra opción que hacer de camioneros), y el mundo intelectual se ha visto ahogado por una masa que no quería ascender a él sino que él bajara a la mása.
Espero haber aportado algo a la discusión.
Te invito a leer a Marx y a compararlo con la realidad, sin más, hay que leer y saber sobre lo que se esta hablando. Esa es la invitación. Salud!
Yo he leído a Marx, y no considero que lo que dijo sea cierto hoy en día. Para poner un ejemplo, en el primer libro de El Capital se habla del precio de los productos. Pero actualmente éste depende de la ley de la oferta y la demanda, no de la relación entre la cantidad de trabajo que lleba un objeto consigo y lo que necesita el obrero para subsistir, tal como proponía él.
Si quereis seguir con el debate, vosotros mismos, pero ya advierto -y Stychack coincidirá conmigo- que éste es un debate estéril, pues ninguna de las dos partes está dispuesta a ceder su posición, y eso es condición necesaria de una discusión.
Ei ei ei que jo també he llegit Marx!Però hi ha un factor que ara influencia molt i que diria que no surt reflectit en el capital ni en el manifest comunista ni en res: la superexplotació de països del tercer mon. A veure realment estem mantenint al primer mon un tren de vida massa elevat i no a costa de la gent que hi viu (realment amb el sou mínim es pot sobreviure tranquilament, tan sols tindriem un sentiment de desgracia i miseria perque no podriem accedirt a un munt de futilitats). En canvi avui dia hi ha països subdesenvolupats on es subsisteix amb un sou inferiorissim si el comparem amb el dels obrers a mitjans del segle XIX. Crec que el motiu perque Marx no té vigència en la nostra societat és perque avui dia hi ha els made in china i made in Taiwan, que per llavors eren made in germany. No nego que tingui vigència per exemple a països que s'estan desenvolupant a partir de una aposta molt forta en industrialitzacio com ara la Xina.
Veig que jugo en inferioritat de condicions, de Marx només en sé el que he après indirectament. En tot cas té raó Lord Unique en dir que és un debat estèril, tinc la sensació que ambdós veiem com a absurda la posició de l'altre i no estem disposats a acceptar-la.
Publica un comentari a l'entrada