La quantificació de la realitat
o com els nombres s'han menjat les llàgrimes
LA gran evolució que ha patit la ciència en les darreres dècades, juntament amb el desenvolupament de l'economia del mercat i l'aparició del consumisme com a fenomen de masses ha propiciat una sèrie de canvis importants en molts aspectes de la vida en les societats occidentals. L'ètica, l'estètica, la política, l'economia o les universitats són només alguns dels terrenys on aquests canvis s'han fet més pal·lesos; uns canvis que podríem resumir com a l'auge i predomini d'allò quantitatiu sobre allò qualitatiu.
SI bé fa alguns segles els estudis d'humanitats -filosofia, filologies, crítica literària...- eren tan prestigiosos o més que els de ciències, amb el pas del temps i a causa del desenvolupament exponencial de la tecnologia, els segons s'han acabat imposant davant dels primers en termes de valoració social o repercussió política i mediàtica. Aquest fet ha propiciat la situació en què ens trobem avui en dia: disposem d'un gran nombre d'eines que ens expandeixen per complet l'horitzó de les nostres possibilitats, però sembla que això ens comporti al seu torn nous problemes i noves desavinences.
UN exemple de com la tecnologia se'ns n'ha anat de les mans és la cirurgia estètica. Si bé aquesta disciplina ha ajudat molt en reconstruccions de parts del cos després d'accidents o cremades, o bé per a compensar problemes derivats de malalties, també ha produït un efecte totalment devastador: cada cop és més comú als Estats Units regalar per a un aniversari d'un/a adolescent una operació de cirurgia estètica.
UN altre exemple és la gestió que es fa dels negocis. Fa uns anys, fer que els productes de la pròpia empresa fossin de qualitat era un orgull i objectiu per a una empresa, i a més molts cops el tracte amb els treballadors era força personal. Avui en dia, en canvi, tota l'anàlisi de l'estat d'una empresa es basa en termes quantitatius: beneficis, vendes, borsa, etc.
D'ALGUNA manera els valors quantitatius de tot allò que forma part de la nostra vida tenen molta més importància que la resta, cosa que ben aprofitada pels gerents de la macroeconomia de mercat ha desembocat en un consumisme de masses, una tendència uniformitzadora i uns cànons estètics molt marcats. El menyspreu a la importància de les humanitats, així com de la reflexió ètica, està provocant aquesta manca de criteri, i aquesta vulnerabilitat cap a les tendències del mercat. Si bé la ciència ha estat fonamental per a què més coses siguin possibles, han de ser els estudis de l'esperit com la reflexió ètica i estètica qui marqui quina d'aquestes coses volem fer en cada moment.
NO som tots iguals, i hem de mirar que segueixi sent així. Hem d'educar les noves generacions en els sentits, en les emocions, en aprendre a caracteritzar un fenomen no només pels nombres que té associat, sinó també per totes aquelles qualitats no mesurables que també li podem atribuir. Perquè, al cap i a la fi, la vida no són pas nombres ni quantitats, sinó emocions, sensacions, records.
Entrades
