Què és la física per als físics?
La ulilitat de la física des d'una perspectiva interna
La ulilitat de la física des d'una perspectiva interna
Tinguem algun vincle o no amb el món de la física, molts de nosaltres ens haurem preguntat alguna vegada per a què serveix aquesta ciència. Sovint, però, ens acontentarem amb una llista de beneficis que la física aporta a la societat, com per exemple els làsers, els microones, els sistemes GPS o les pel·lícules en 3D.
No obstant això, aquest tipus de reflexió només justifica, per exemple, perquè és necessari fer inversió pública en recerca física, o com afecta la física la vida quotidiana de la gent, però no explica per què hi ha gent que estudia física. Només per vocació altruïsta, i perquè algú ho ha de fer? Fora de les raons objectives de la utilitat de la física, aquesta ha d'aportar moltes coses al subjecte físic, a aquella persona que decideix dedicar hores i hores de la seva vida a aprendre models matemàtics i a resoldre interminables càlculs. Si bé en molts casos ni els propis estudiants saben per què van triar aquests estudis, o simplement hi sentien interès, tenien facilitat, o hi van accedir per casualitat, el cert és que amb el temps la física aporta certs beneficis personals a l'individu.
El nostre cervell, i en particular el nostre aparell cognitiu, es dedica bàsicament a cercar patrons de regularitat entre els grans volums de dades sensorials que reb. A partir d'aquests patrons, anem establint models simplificats racionals sobre la realitat que percebem, i així anem organitzant les nostres idees per a poder sobreviure i adaptar-nos al medi. Com és lògic, a mesura que de nens passem a adolescents, i d'adolescents a adults, aquestes capacitats es desenvolupen fins a nivells cada cop majors, permetent a l'individu elaborar models cada cop més sofisticats. Al principi només coneixem la Plaça de Catalunya, després ja també alguns carrers del voltant, i cada cop anem estructurant més la ciutat per barris, fins que per a trobar un camí per primer cop només ens cal mirar els edificis més alts per a no perdre'ns.
D'alguna manera, crec que el que la física aporta als físics és la possibilitat de conèixer i dominar models molt més sofisticats dels que solem crear per a la nostra vida quotidiana, i a partir d'aquests models apreciar altres aspectes de la mateixa realitat que tots percebem. Així, se'ns obren noves portes per mirar les coses de sempre des de costats diferents, de veure-hi diferent, de veure-hi més. La física acaba sent, en definitiva, un vidre per veure les mateixes coses amb uns altres colors, una porta a una nova experiència estètica, com també ho poden ser, per camins més o menys diferents, la música o la literatura.
No obstant això, aquest tipus de reflexió només justifica, per exemple, perquè és necessari fer inversió pública en recerca física, o com afecta la física la vida quotidiana de la gent, però no explica per què hi ha gent que estudia física. Només per vocació altruïsta, i perquè algú ho ha de fer? Fora de les raons objectives de la utilitat de la física, aquesta ha d'aportar moltes coses al subjecte físic, a aquella persona que decideix dedicar hores i hores de la seva vida a aprendre models matemàtics i a resoldre interminables càlculs. Si bé en molts casos ni els propis estudiants saben per què van triar aquests estudis, o simplement hi sentien interès, tenien facilitat, o hi van accedir per casualitat, el cert és que amb el temps la física aporta certs beneficis personals a l'individu.
El nostre cervell, i en particular el nostre aparell cognitiu, es dedica bàsicament a cercar patrons de regularitat entre els grans volums de dades sensorials que reb. A partir d'aquests patrons, anem establint models simplificats racionals sobre la realitat que percebem, i així anem organitzant les nostres idees per a poder sobreviure i adaptar-nos al medi. Com és lògic, a mesura que de nens passem a adolescents, i d'adolescents a adults, aquestes capacitats es desenvolupen fins a nivells cada cop majors, permetent a l'individu elaborar models cada cop més sofisticats. Al principi només coneixem la Plaça de Catalunya, després ja també alguns carrers del voltant, i cada cop anem estructurant més la ciutat per barris, fins que per a trobar un camí per primer cop només ens cal mirar els edificis més alts per a no perdre'ns.
D'alguna manera, crec que el que la física aporta als físics és la possibilitat de conèixer i dominar models molt més sofisticats dels que solem crear per a la nostra vida quotidiana, i a partir d'aquests models apreciar altres aspectes de la mateixa realitat que tots percebem. Així, se'ns obren noves portes per mirar les coses de sempre des de costats diferents, de veure-hi diferent, de veure-hi més. La física acaba sent, en definitiva, un vidre per veure les mateixes coses amb uns altres colors, una porta a una nova experiència estètica, com també ho poden ser, per camins més o menys diferents, la música o la literatura.
Entrades
