Què és la física per als físics?
La ulilitat de la física des d'una perspectiva interna
La ulilitat de la física des d'una perspectiva interna
Tinguem algun vincle o no amb el món de la física, molts de nosaltres ens haurem preguntat alguna vegada per a què serveix aquesta ciència. Sovint, però, ens acontentarem amb una llista de beneficis que la física aporta a la societat, com per exemple els làsers, els microones, els sistemes GPS o les pel·lícules en 3D.
No obstant això, aquest tipus de reflexió només justifica, per exemple, perquè és necessari fer inversió pública en recerca física, o com afecta la física la vida quotidiana de la gent, però no explica per què hi ha gent que estudia física. Només per vocació altruïsta, i perquè algú ho ha de fer? Fora de les raons objectives de la utilitat de la física, aquesta ha d'aportar moltes coses al subjecte físic, a aquella persona que decideix dedicar hores i hores de la seva vida a aprendre models matemàtics i a resoldre interminables càlculs. Si bé en molts casos ni els propis estudiants saben per què van triar aquests estudis, o simplement hi sentien interès, tenien facilitat, o hi van accedir per casualitat, el cert és que amb el temps la física aporta certs beneficis personals a l'individu.
El nostre cervell, i en particular el nostre aparell cognitiu, es dedica bàsicament a cercar patrons de regularitat entre els grans volums de dades sensorials que reb. A partir d'aquests patrons, anem establint models simplificats racionals sobre la realitat que percebem, i així anem organitzant les nostres idees per a poder sobreviure i adaptar-nos al medi. Com és lògic, a mesura que de nens passem a adolescents, i d'adolescents a adults, aquestes capacitats es desenvolupen fins a nivells cada cop majors, permetent a l'individu elaborar models cada cop més sofisticats. Al principi només coneixem la Plaça de Catalunya, després ja també alguns carrers del voltant, i cada cop anem estructurant més la ciutat per barris, fins que per a trobar un camí per primer cop només ens cal mirar els edificis més alts per a no perdre'ns.
D'alguna manera, crec que el que la física aporta als físics és la possibilitat de conèixer i dominar models molt més sofisticats dels que solem crear per a la nostra vida quotidiana, i a partir d'aquests models apreciar altres aspectes de la mateixa realitat que tots percebem. Així, se'ns obren noves portes per mirar les coses de sempre des de costats diferents, de veure-hi diferent, de veure-hi més. La física acaba sent, en definitiva, un vidre per veure les mateixes coses amb uns altres colors, una porta a una nova experiència estètica, com també ho poden ser, per camins més o menys diferents, la música o la literatura.
No obstant això, aquest tipus de reflexió només justifica, per exemple, perquè és necessari fer inversió pública en recerca física, o com afecta la física la vida quotidiana de la gent, però no explica per què hi ha gent que estudia física. Només per vocació altruïsta, i perquè algú ho ha de fer? Fora de les raons objectives de la utilitat de la física, aquesta ha d'aportar moltes coses al subjecte físic, a aquella persona que decideix dedicar hores i hores de la seva vida a aprendre models matemàtics i a resoldre interminables càlculs. Si bé en molts casos ni els propis estudiants saben per què van triar aquests estudis, o simplement hi sentien interès, tenien facilitat, o hi van accedir per casualitat, el cert és que amb el temps la física aporta certs beneficis personals a l'individu.
El nostre cervell, i en particular el nostre aparell cognitiu, es dedica bàsicament a cercar patrons de regularitat entre els grans volums de dades sensorials que reb. A partir d'aquests patrons, anem establint models simplificats racionals sobre la realitat que percebem, i així anem organitzant les nostres idees per a poder sobreviure i adaptar-nos al medi. Com és lògic, a mesura que de nens passem a adolescents, i d'adolescents a adults, aquestes capacitats es desenvolupen fins a nivells cada cop majors, permetent a l'individu elaborar models cada cop més sofisticats. Al principi només coneixem la Plaça de Catalunya, després ja també alguns carrers del voltant, i cada cop anem estructurant més la ciutat per barris, fins que per a trobar un camí per primer cop només ens cal mirar els edificis més alts per a no perdre'ns.
D'alguna manera, crec que el que la física aporta als físics és la possibilitat de conèixer i dominar models molt més sofisticats dels que solem crear per a la nostra vida quotidiana, i a partir d'aquests models apreciar altres aspectes de la mateixa realitat que tots percebem. Així, se'ns obren noves portes per mirar les coses de sempre des de costats diferents, de veure-hi diferent, de veure-hi més. La física acaba sent, en definitiva, un vidre per veure les mateixes coses amb uns altres colors, una porta a una nova experiència estètica, com també ho poden ser, per camins més o menys diferents, la música o la literatura.
Entrades
2 comentaris:
Magnífica exposició sobre les aportacions de la física a la cosmovisió col•lectiva, i especialment a la del físic. Desgraciadament, la major part de la societat actual és miop, només percep els models preestablerts de la vida quotidiana, i no té accés a aquests vidres autorenovadors i holístics. Fins i tot crec que a nivell filosòfic es pot trobar el sentit de la vida a partir del context en què la vida emergeix, és a dir en referència a la dinàmica d’aquest món físic interdependet.
Per una vida més plena
No sé on, no sé quan i no sé amb qui vaig llegir una observació molt interessant sobre el concepte de veritat en diferents cultures.
A les cultures d'arrel catòlica com la nostra, per exemple, la veritat és considerada monolítica, és a dir, que només existeix una veritat: la pilota va caure, o no va caure; l'home va assassinar la dona, o no la va assassinar. En general considerem que no està subjecte a interpretacions, sinó que aquestes són deformacions de la veritat -en un judici, es considera que s'intenta trobar «la veritat» i que les diferents versions dels testimonis són deformacions de la veritat en menor o major mesura mogudes per interessos propis, pèrdua de memòria, etc.
Aquesta concepció evidentment té l'origen en els dogmes de l'Església, però s'ha extès a tots els àmbits de la vida i la portem incorporada de tal manera que resulta molt difícil renunciar-hi.
No obstant això, en altres cultures com per exemple la hindú -si no recordo malament-, la veritat és additiva, és a dir, que la veritat no es pot assolir des d'un sol punt de vista, sinó que necessites tots els punts de vista. Un exemple que solen posar és que és impossible veure simultàniament les 6 cares d'un cub, i que per tant, per saber què és un cub, necessites sumar diversos punts de vista.
D'alguna manera, la meva tesi és que el fet d'estudiar o haver estudiat física el que ens fa és proporcionar-nos un altre punt de vista sobre alguns fenòmens de la nostra vida de cada dia, de manera que enriqueix la nostra percepció de les coses -una mica aprofitant el punt de vista hindú-, i no pas descobrir com funcionen les coses «en realitat» -idea que la societat sol aplicar als científics, una mica en herència a la nostra concepció de veritat i que els del nostre gremi actualment solem desmentir quasi tots-.
Gràcies per comentar, Geonat!
Publica un comentari a l'entrada