divendres, 29 d’agost del 2008

Noètica: una nova esperança?

Noètica: una nova esperança?
Comentari sobre les ciències cognitives


COM a continuació de l'article Fins a quin punt és innocent la ciència, m'agradaria tractar el tema de les ciències cognitives o noètiques -paraula grega per al coneixement intuitiu-. No és que es tracti d'una ciència nova, sinó més aviat d'una altra manera de fer ciència, posant un èmfasi noètic, que permeti explicar més fenòmens naturals i que es basi en un paradigma científic nou, on la subjectivitat, la intuició i l'esperit tinguin també el seu paper.


SEGONS l'IONS (Institute of Noetic Sciences), les ciències noètiques representen la segona fase d'un two-stage process. La primera d'elles es correspondria amb l'apogeu de la ciència materialista moderna, que va situar el coneixement objectiu del món perceptible fora de les bases religioses i tradicionals, i va permetre que deixés de ser només patrimoni d'uns pocs religiosos.

L'OBJECTIU d'aquesta segona etapa, que tot just es troba en el seu inici, consistiria en crear un sistema de coneixement similar -amb base empírica i refutable- sobre el reialme de l'experiència subjectiva. Les principals diferències amb la primera fase -materialista- són:
  • Es basa en l'experiència subjectiva i no pas en l'objectiva.
  • Afegeix models holístics als models reduccionistes propis de la ciència materialista.
  • Utilitza explicacions teleològiques, és a dir, que tenen en compte la intenció.
  • S'ocupa també de qüestions de valors i moral.
  • El criteri de verificació -que encara està per aparèixer- no tindrà tant a veure amb la possibilitat de predir i controlar, sinó amb la possibilitat d'entendre i d'unir-t'hi.
CAL dir que segurament la seva forma d'evolució també serà diferent de la que estem acostumats. Enlloc de descobrir coses totalment noves, i que a poc a poc es vagin incorporant a la comunitat, es tractarà de redescobrir aquelles veritats que conformen el nucli espiritual de religions i moviments de pensament. També defensarà la idea de què el nostre sistema de creences crea la nostra realitat, en un sentit molt més literal que al que ens té acostumats la psicologia convencional.

ELS més optimistes fins i tot confien en què la ciència noètica -l'estudi de la consciència i del món de l'experiència interior- és el marc idoni per a solucionar les crisis de valors i d'identitat que caracteritzen el món capitalista actual, materialista per definició, i que està acabant amb els recursos naturals, amb la cultura, la identitat, els valors, i tot allò que es creui pel seu camí.

PERSONALMENT, crec que cal tenir molt en compte aquest tipus d'iniciatives, ja que es pot tractar del camí que permeti el canvi que tants estem esperant, un canvi del món actual a un món en què ens trobem més units amb l'entorn, que ens permeti ser més vius, connectar més entre nosaltres. No obstant això, crec que també s'ha de vigilar de prop els seus fonaments teòrics i pràctics, ja que també podria acabar-se tractant d'algun tipus de moviment sectari, o simplement un d'aquells "canvis necessaris per a que tot segueixi igual" que el sistema desenvoluparia per a la seva autoperpetuació.

"Daría la mitad de lo que sé, por la mitad de lo que ignoro"

(R. Descartes)

BIBLIOGRAFIA:
  • HARMAN, W. What are Noetic Sciences? (1978) IONS Newsletter, Vol. 6, Núm. 1

dissabte, 23 d’agost del 2008

Explicacions...


Recorda que a vegades demanem explicacions no pel seu contingut, sinó per la forma de l'explicació. La nostra demanda és arquitectònica; l'explicació, una mena de cornisa falsa que no aguanta res.
(L. Wittgenstein - Investigacions filosòfiques)

Despreocupados, irónicos, violentos -así nos quiere la sabiduría: es una mujer, ama siempre únicamente a un guerrero... (F. Nietzsche)