Noètica: una nova esperança?
Comentari sobre les ciències cognitives
Comentari sobre les ciències cognitives
COM a continuació de l'article Fins a quin punt és innocent la ciència, m'agradaria tractar el tema de les ciències cognitives o noètiques -paraula grega per al coneixement intuitiu-. No és que es tracti d'una ciència nova, sinó més aviat d'una altra manera de fer ciència, posant un èmfasi noètic, que permeti explicar més fenòmens naturals i que es basi en un paradigma científic nou, on la subjectivitat, la intuició i l'esperit tinguin també el seu paper.
SEGONS l'IONS (Institute of Noetic Sciences), les ciències noètiques representen la segona fase d'un two-stage process. La primera d'elles es correspondria amb l'apogeu de la ciència materialista moderna, que va situar el coneixement objectiu del món perceptible fora de les bases religioses i tradicionals, i va permetre que deixés de ser només patrimoni d'uns pocs religiosos.
L'OBJECTIU d'aquesta segona etapa, que tot just es troba en el seu inici, consistiria en crear un sistema de coneixement similar -amb base empírica i refutable- sobre el reialme de l'experiència subjectiva. Les principals diferències amb la primera fase -materialista- són:
L'OBJECTIU d'aquesta segona etapa, que tot just es troba en el seu inici, consistiria en crear un sistema de coneixement similar -amb base empírica i refutable- sobre el reialme de l'experiència subjectiva. Les principals diferències amb la primera fase -materialista- són:
- Es basa en l'experiència subjectiva i no pas en l'objectiva.
- Afegeix models holístics als models reduccionistes propis de la ciència materialista.
- Utilitza explicacions teleològiques, és a dir, que tenen en compte la intenció.
- S'ocupa també de qüestions de valors i moral.
- El criteri de verificació -que encara està per aparèixer- no tindrà tant a veure amb la possibilitat de predir i controlar, sinó amb la possibilitat d'entendre i d'unir-t'hi.
CAL dir que segurament la seva forma d'evolució també serà diferent de la que estem acostumats. Enlloc de descobrir coses totalment noves, i que a poc a poc es vagin incorporant a la comunitat, es tractarà de redescobrir aquelles veritats que conformen el nucli espiritual de religions i moviments de pensament. També defensarà la idea de què el nostre sistema de creences crea la nostra realitat, en un sentit molt més literal que al que ens té acostumats la psicologia convencional.
ELS més optimistes fins i tot confien en què la ciència noètica -l'estudi de la consciència i del món de l'experiència interior- és el marc idoni per a solucionar les crisis de valors i d'identitat que caracteritzen el món capitalista actual, materialista per definició, i que està acabant amb els recursos naturals, amb la cultura, la identitat, els valors, i tot allò que es creui pel seu camí.
PERSONALMENT, crec que cal tenir molt en compte aquest tipus d'iniciatives, ja que es pot tractar del camí que permeti el canvi que tants estem esperant, un canvi del món actual a un món en què ens trobem més units amb l'entorn, que ens permeti ser més vius, connectar més entre nosaltres. No obstant això, crec que també s'ha de vigilar de prop els seus fonaments teòrics i pràctics, ja que també podria acabar-se tractant d'algun tipus de moviment sectari, o simplement un d'aquells "canvis necessaris per a que tot segueixi igual" que el sistema desenvoluparia per a la seva autoperpetuació.
BIBLIOGRAFIA:
ELS més optimistes fins i tot confien en què la ciència noètica -l'estudi de la consciència i del món de l'experiència interior- és el marc idoni per a solucionar les crisis de valors i d'identitat que caracteritzen el món capitalista actual, materialista per definició, i que està acabant amb els recursos naturals, amb la cultura, la identitat, els valors, i tot allò que es creui pel seu camí.
PERSONALMENT, crec que cal tenir molt en compte aquest tipus d'iniciatives, ja que es pot tractar del camí que permeti el canvi que tants estem esperant, un canvi del món actual a un món en què ens trobem més units amb l'entorn, que ens permeti ser més vius, connectar més entre nosaltres. No obstant això, crec que també s'ha de vigilar de prop els seus fonaments teòrics i pràctics, ja que també podria acabar-se tractant d'algun tipus de moviment sectari, o simplement un d'aquells "canvis necessaris per a que tot segueixi igual" que el sistema desenvoluparia per a la seva autoperpetuació.
"Daría la mitad de lo que sé, por la mitad de lo que ignoro"(R. Descartes)
BIBLIOGRAFIA:
- HARMAN, W. What are Noetic Sciences? (1978) IONS Newsletter, Vol. 6, Núm. 1
Entrades
5 comentaris:
Hola Unique
M’ha agradat molt aquesta continuació de l'article Fins a quin punt és innocent la ciència, certament ens trobem al començament de la transició de la ciència reduccionista cap a una nova ciència holística. Cada cop més ens estem trobant amb sistemes a on la predicció és virtualment impossible, sistemes complexos a on el conjunt de la interacció de les seves parts és més que la simple suma d’aquestes, sistemes que s’organitzen lluny de l’equilibri termodinàmic (ordre per fluctuacions),... I no per això són sistemes que no es puguin entendre o intuir.
Pel que he estat llegint i observant la ciència i les necessitats espirituals humanes comencen a convergir cap a una mena de ciència, filosofia, religió oriental. Crec que les mil•lenàries religions orientals són les menys fonamentalistes, es centren amb la vida i no amb la mort (tot està connectat, tot és viu i tot canvia). Cosa que el fonamentalisme cristià i musulmà veuen la vida terrenal com una perversa transició cap al més enllà. Destrueixen i malmeten la vida tot potenciant la mort, fins hi tot poden veure un bé en matar ja que es estan fent un favor a les víctimes. Quantes vides s’han perdut per aquestes religions, a Nord Amèrica el 45% són creients convençuts que no hi veuen res d’estrany quan el seu president proclama la guerra per la gràcia de Déu.
Com fer arribar aquest nou paradigma vital i necessari pels nostres temps a tota la gent que viu submergida en el més profund materialisme o i també fonamentalisme religiós? És un tema delicat però que sembla que està agafant forma, esperem que no acabi amb un moviment sectari pel bé de tots plegats.
Ens veiem aviat
Geonat
Ei Geonat!
Gràcies per comentar. Sí, el tema de la difusió d'aquest tipus de ciència és complicat, perquè no està gens institucionalitzada, i desconec si és gaire coneguda o ben vista dins la comunitat científica.
Altres obstacles a la seva difusió seran els interessos dels Estats, les grans empreses, i del món més capitalista/materialista en general, ja que deixaria de donar sentit a la majoria de coses que succeeixen. Com deia a l'article, la ciència holística té també certes repercussions morals.
No obstant això, cal dir que tot i que les religions orientals són molt interessants, no són tampoc perfectes. L'hinduisme, per exemple, tot i promoure una gran flexibilitat epistemològica, crea també una estructura social molt determinada, i no gaire equitativa...
Però vaja, res que no es pugui solucioanr amb pensament crític.
Lord Unique
Hola Unique,
La veritat és que primer de tot et vull felicitar per el treball que fas a la Sageta de Foc, crec que els teus escrits són molt interessants així com els teus punts de vista. Hi ha molta gent que estem seguint els teus escrits, encara que no sempre ens atrevim a comentar.
Pel que fa al contingut de Fins a quin punt és innocent la ciència, estic d'acord amb tu. Crec que la ciència s'ha convertit en una manera de justificar accions que no sempre són correctes. La tecnologia, que vol millorar la qualitat i experiència de vida de les persones , es basa en la ciència com a font principal. Malauradament, crec que hem arribat a un punt on hi ha persones que estan més pendents de les últimes novetats tecnològiques que de l'evolució de la seva pròpia personalitat. El que també és crec, és que fins que no hem arribat a un zenit de la tecnologia, no hem arribat a descobrir lo buits que podem arribar a estar, envoltats de propietats i accessoris.
No vull generalitzar, però estic descobrint que hi ha moltes persones al meu entorn que comparteixen unes inquietuds molt semblants al voltant del tema que tu tractes. Potser afegiria per la meva part, el fet de que a vegades sembla que les persones grans ja no compten, no estan respectades per la seva experiència i per la forma amb què han viscut. La tradició/cultura s'esborra del mapa obviant que la tecnologia ocupa aquest lloc en el saber, però en el meu parer, és el crim de no escoltar i tenir en compte el què durant dècades , segles o mil·lenis es pot haver après de l'experiència. Un paradigma científic pot acabar amb tradicions, pot ajudar a annul·lar els consells que et donen persones amb molta experiència, només pel fet de que nosaltres creiem que el progrés certament és aquest.
Aprofitant els nous mitjans de comunicació, és el millor lloc per a començar a questionar el seu paper en la nostra vida.
T'animo a que continuis exposant les teves inquietuds, ja que és una molt bona forma de col·laborar amb un món millor.
Amb passió.
Joaquim Creus Prats
Aquest post m'ha sorprès realment, no només perquè no conegués la paraula Noètica, sinó perquè fa referència a un tema que m'interessa desde ja fa anys.
Jo ho coneixía amb el nom de "raonaments analògics", per oposició als raonaments lògics, i és el tipus de mentalitat que s'usa en la teología oriental, en l'art, i en certs models explicatius de la realitat, com per exemple el yin-yan o l'hipòtesi de Gaia. El funcionament d'aquestos raonaments, al ser difusos i no concrets, pot dur a una incertesa total i religiosa, però alhora és capaç de complementar els raonaments buits de trascendència de la matemàtica, donant sentit en sí mateix a la física i la biología.
Aquest tipus de raonament ha sigut reprimit tradicionalment pel materialisme, com per l'Església, ja que la negació de tot valors per se, sempre es beneficios per al liberalisme econòmic, i també per a l'imposició de valors únics.
Sobre com introduïr la noètica en la ciència i la societat, jo sé la manera, però si te la digués em pendríes per boig.
La mateixa manera de la que en va desaparèixer...
Ei, perdoneu, que m'he comprat un Netbook d'aquests, i m'he apalancat una mica amb el blog, ;-)
Quim, gràcies pel missatge, m'ha agradat molt saber que et passes pel meu blog, i tant de bo sigui veritat que tinc algun altre lector :-D
En efecte, no ha estat fins que hem assolit aquest desenvolupament tecnològic tant gran, que ens hem adonat de la buidor que poden arribar a transmetre. Una idea interessant que se m'acaba d'acudir, i a la qual potser algun dia dedico algun article, és a la possibilitat de qüestionar-nos realment quins són els països desenvolupats i quins els països en vies de desenvolupament (perspectiva espiritual, per exemple).
As_qwerty_writer, jo també fa poc que conec aquest tipus de ciència, però també m'hi he interessant molt. Tafanejaré també una mica aviam què trobo pel nom de raonaments analògics. Tu que ho has tractat, saps d'algun llibre sobre el tema que estigui bé?
Per últim voldria donar-vos les gràcies a tots aquells que, ja sigui regularment o puntualment, passeu de tant en tant per aquest blog, llegiu, participeu, i sobretot, penseu.
Lord Unique
Publica un comentari a l'entrada