dijous, 7 de desembre del 2006

Tribut a J. Salvat-Papasseit

Sóc jo, que parlo als joves

  1. Sigueu, al menys, cada hú de vosaltres, una cuca de llum.
  2. La grandesa de Gœthe es troba en ço que feu, no en ço que deixà de fer.
  3. Només són Poetes aquells qui canten en la lluita i blasmen en llurs cançons.
  4. En la sublim llegenda, Jehovà és el comparsa. -Aquella és gran- desa: la dels angels rebels.
  5. Sigui la vostra moda tota crua nuesa.
  6. Mai no volgueu saber quina és l'hora quieta del repòs: Pregunteu a la mar, -màxim cavall de força-, perquè llurs braves ones festegen al neguit eternament.
  7. No coneguessiu altre majestat que aquelles de les intel·ligències actives.
  8. Si junt un cel calent us ha sigut donat un zènit pur i una mar blava, no per 'xò reposeu. Us ha sigut donat perque s'ho merexessiu.
  9. No menyspreuessiu mai la persistència dels pescadors de canya; menyspreueu llur paciència, si us és grat.
  10. Aquell qui de vosaltres, i per la Llibertat, no hagi posat qualque vegada sa llibertat en perill, aquell no és jove; aquell qui per la Vida no s'apresti a morir, aquell tampoc és jove. -Ni ésser lliure ni viure, no és donat a tot-hom.
  11. Volgueu alleugerir-vos de mentida: tota galanteria, per exemple. -No acceptessiu companys encarcarats per fòra i buids per dins...
  12. Els grans mots de Jesús, -edifiqueu damunt la pedra viva-, no foren dirigits als febles sinó als forts; més aviat als vells amb cor de joventut que no als joves amb ànima de vell.
  13. Tot el que surti sà de la ment vostra parireu amb dolor; mes no ho volgueu parir sense dolor car sou vinguts en temps de dures proves. Quiscun d'entre vosaltres té vint anys.
  14. Tingueu, com cal, impuls. I tingueu reflexió. -No massa reflexió ni massa impuls: que essent bon xic infants, no fessiu el pecat d'arribar a semblar-ho.
  15. Aquells quí en ésser vells recorden amb enyor llur joventut, aquells, encara serven la il·lusió i l'esperança de dominar el món. -Caldrà que desconfieu d'aquells que no vulguin copsar aquest desig.
  16. Es un petit poema. Cada nova vegada que el tren travessa els camps, -els travessa cent voltes cada dia-, els homes de la rella, de la falç i el càvec, abandonen llurs eines i fixen son esguard en el vèrtig que vola. Cada nova vegada, sota el sol, quan el tren és ja lluny i es difumina, els homes de la rella, de la falç i del càvec, retornen a les mans. Mes ho fan tant depressa que dirieu que el tren els ha deixat vergonya del llur lent caminar damunt la feina. -Hi haurà qui, entre vosaltres, no senti la vergonya d'avençar poc a poc?
  17. Recordeu Liliput? Cada hú de vosaltres pot ésser Gulliver, si es disposa a marxar-hi. (Viviu a Liliput). -Si us voleu apresar àdhuc el còs, tingueu l'ànima lliure ferament.
  18. Els flacs temen a Déu; els ferms l'esguarden fixo. -Penseu que Déu s'esguarda a sí mateix, i que sols Ell és gran, resal el llibre sagrat.
  19. Els pobles que aixecaren les piràmides no jeieren al sol ni el saberen mai témer. -Amb tot no en fessiu fresa, car aquells temps són llunys: -Cada hú de vosaltres basteixi un ideal de tanta dignitat que àdhuc permés li sía dansar als pics més alts de les velles piràmides.
  20. No posessiu mai límits a la vostra noblesa; vols dir: no feu el mal enc que comporti bé. -Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel·ligent, odieu a l'ignorant malgrat que sigui esclau.
SALVAT-PAPASSEIT, J. Sóc jo, que parlo als joves. "Un enemic del poble", núm. 15, 1919

4 comentaris:

Anacrònic ha dit...

Mmmm està bé però crec que com que cada frase dona a pensar, si de debo se'n vol sortir amb el text ben llegit, que deu portar molta estona reflexionar sobre els 20 punts...reconec que me'ls he llegit ràpid, però amb el 20 m'hi he quedat més estoneta, m'ha semblat molt encertat.
Quantes vegades expiem als culpables per la seva condició miserable o no reconeixem els bons per la seva posició favorable?
Una cosa no té perque portar a l'altre però sembla que els individus arrosseguem a vegades un passat que no hem viscut, tan sols perque algú que compartia quelcom amb nosaltres el va viure fa milers d'anys.

Anònim ha dit...

Un passat compartit? Sóc l'únic que no sap de què estàs parlant, Aribeth?

Per la meva part, em sobra tot el rerefons cristià que tenen tots aquests punts. Estàn ben escrits, i són capaços de transmetre el sentiment que l'autor devia tindre, els seus principis, però no em diuen gran cosa. Hi ha sempre una sensació dient: el que és bo ha de costar, si no no és bo o no t'ho mereixes (i Déu els condemnà a guanyar-se el pa amb la suor del seu front). Hem de mesurar la vàlua de les coses per la quantitat d'esforç que hi hem posat? I si ens esforcem molt en una cosa que no surt bé? Per ventura l'hauriem de tractar millor per l'esforç invertit? I si la casualitat ens brinda una gran oportunitat? No l'hem d'aprofitar per fer-nos la vida fàcil?

També noto altres tòpics: mentir és dolent! Independentment de si trobem ètic mentir o no, algú em pot assegurar que no ha mentit mai sense estar mentint en dir-ho? De debó considerem dolent mentir, o és que no ens agrada descobrir que ens enganyen?

Em podria esplaiar bastament en altres tòpics, però són altes hores de la nit i la son no ajuda a l'anàlisi meditatiu de 20 dites.

Lord Unique ha dit...

Crec que seria bo que t'esplaiessis en els altres tòpics. Trobo que fas un anàlisi molt superficial, molt literal, i no intentes trobar l'essència dels punts, allò que literalment i metafòrica comparteixen, i que en definitiva és allo amb què t'has de quedar, o amb el que l'autor pretenia que et quedessis.

Anònim ha dit...

Si, segurament m'he quedat amb la reflexió més superficial. En una segona llegida, bastant ràpida i potser igual d'irreflexiva que la primera, m'ha semblat veure que en molts (si no tots) dels punts es repeteix una màxima bastant existencialista, amb la idea que l'acció és la que marca el camí de cada persona, i que l'acció és necessària i és el que fa que siguem algú (no una acció en concret, sinó el fet d'actuar, de decidir activament).

Tot i així, ves sempre amb molt de compte a l'hora de llegir entre línies i no oblidis que assumir l'existència d'un missatge més enllà de l'explicit és especular, i que en una obra sovint l'observador hi llegeix més coses de les que hi ha posat l'autor.


Despreocupados, irónicos, violentos -así nos quiere la sabiduría: es una mujer, ama siempre únicamente a un guerrero... (F. Nietzsche)