2.- Cada sistema de pensament és una forma de comprendre els estats de les coses, és a dir, la realitat present.
3.- Tota interpretació veritable ha de partir de la comprensió.
4.- Només podem pensar allò racional, ja que sinó estariem pensant il·lògicament. Pensar és sempre pensar racionalment.
5.- Per a que el pensament pugui interpretar ha de comprendre.
6.- Per a que el pensament pugui comprendre ha d'acceptar un sistema de pensament.
7.- Només podem comprendre allò racional.
8.- Els sistemes de pensament ordenen i relacionen les coses de manera racional, a partir d'elements -figures dels objectes- i de relacions possibles que es poden donar entre ells.
9.- Interpretar la realitat pressuposa, doncs, que la realitat és racional -almenys parcialment-.
10.- Si no acceptéssim això, no tindria sentit voler comprendre les coses (ni interpretar-les) ja que només podem comprendre allò racional.
11.- Els sistemes de pensament expliquen allò de la realitat que considerem racional. Fora d'allò, no tenen sentit.
12.- Tots els sistemes de pensament, així com les idees que se'n poden deduir, no tenen valor per sí soles.
13.- La veritat de les premises que conformen un sistema de pensament no es pot justificar a partir del mateix sistema, ja que la seva justificació escapa de l'espai lògic on el sistema té sentit.
14.- El mateix passa amb les conclusions deduïdes a partir d'aquestes premises.
15.- El valor, el sentit, la veritat d'una idea no prové de l'àmbit racional, sinó que se li atorga des del sentiment, des de l'instint, des de més enllà del propi pensament.
16.- La veritat és, en última instància, sentiment.
17.- Cap ideologia és certa més enllà de nosaltres mateixos.
18.- La veritat no és ni pot ser impersonal.
Lord Unique
Entrades
5 comentaris:
19.- No existeix la veritat absoluta
20.- Existeixen diverses veritats per a mateixos objectes tractats per diferents sistemes.
P.D.19.2.-A part de que com tots sabeu soc molt wapo.
Altament interessant. Tot i així no estic d'acord amb la importància fonamental que li dones a la raó. Dius que no podem pensar irracionalment. Jo dic, no ho fàn els clergues erudits (de les religions abrahàmiques), que saben que el seu discurs és il·lògic però no dubten d'ell? No són els mythos irracionals, que expliquen fenòmens atribuint-los qualitats d'altres coses (normalment humanes)? (amb això vull dir que no busquen la lògica sinó la comparació amb allò que és conegut, sense importar les inconsistències). A més, si només podem pensar de forma lògica, per què pensem de forma inductiva sense dubtar de les nostres inferències? Per què hi ha tantes fal·làcies que s'ens colen a diari? Quina necessitat hi hauria de discutir la lògica d'un assumpte si tots els nostres pensaments fossin lògics?
En resum, que no sé per què creus el que dius al punt 4, si és que no és un axioma.
21.- Els mateixos objectes son part del sistema de coneixement
P.D.: 21.2- 2+2=5 (i si no us ho creieu llegiu 1984)
Aribeth, sobre la sentència 19, crec que no afegeix res a la 18, a part de que parlar d'existència pot portar a certs paranys metafísics del llenguatge. De fet, i sense anar més lluny, la sentència no és res més que una paradoxa.
En la 20 toques també temes complicats: per una banda, realment no tractes amb objectes, si no amb la representació figurativa d'aquests objectes, i per l'altra, més que "existir" veritats sobre aquests objectes, de fet el que es fa es atribuir veritats als possibles estats d'aquests objectes -o estats de les coses-.
Pel que fa a la 19.2, crec que comets un error greu de precipitació i de no observació del mirall ;-)
Azleur, els "clergues" de les religions abrahàmiques, i la majoria de la teologia en general, l'error que cometen no és pensar irracionalment, sinó senzillament no raonar correctament. No són rigorosos en els seus raonaments, i això els porta a deduccions que realment no ho són, és a dir, a fal·làcies. Però insisteixo que són «mals raonaments», però no raonaments irracionals (ja veus que sona com una contradicció en termes).
Sobre els mites, en general són simples explicacions que es creuen perquè tranquil·litzen -és a dir, que la gent hi inclina el sentiment, els dóna sentit, les converteix en veritat perquè els són emocionalment útils-. A molt estirar podríem estar parlant de comunicació irracional, mística i, per tant, fora del pensament. Les sensacions no les penses, tot i que les percebs; no pots raonar sensacions.
Tu mateix et respons els interrogants: quan es dóna una contradicció, el que fa la gent es discutir la lògica dels raonaments a partir dels quals han arribat a aquesta contradicció, és a dir, tornar-se molt rigorosos amb el mètode lògic per trobar l'error. El problema de la gent no està en què pensin irracionalment -insisteixo, impossible- sinó que raonen malament, falta depurar els raonaments, falta rigor, d'aquí provenen tots els malentesos dels que parles.
No, la sentència 4 no és un axioma, simplement constata que dins el concepte "pensar" s'hi inclou "racionalment", tot pensar ha de ser racional o no serà un pensament realment. El pensament relaciona idees de forma lògica, mai concebràs que un triangle tingui tres i quatre costats alhora -que implicaria desobeïr el principi lògic de la no contradicció i, per tant, seria un raonament irracional si li vols dir així-.
Per últim, sobre la sentència 21, et dic una mica el mateix que li e dit a l'Aribeth. Els objectes no formen part del sistema de pensament. En última instància ho podrien ser les figuracions d'aquestes coses, però tu mai agafaràs un cotxe, l'introduiràs físicament al teu cap, i a partir d'allí començaràs a raonar.
En el cas 20 em referia llavors a que un objecte té, en diferents sistemes, diferent representació mental.
home si parteixes de la pressuposició que els sentits no t'enganyen en principi sí que existeix el cotxe, però fins i tot en aquest cas si mai haguessis vist un cotxe ni n'haguéssis sentit a parlar i de cop et creuessis amb un cementiri de cotxes (o com es digui el lloc on apilonen els cotxes vells), consideraries cada cotxe com una unitat? potser ni se t'ocorreria pensar que cada cotxe és una cosa diferent i pensaries en la muntanya de ferralla com un tot. Deixant de banda que el concepte cotxe no tindria sentit per a tu.
Publica un comentari a l'entrada