Demà hi ha eleccions municipals a tota Espanya, i en algunes zones també d'autonòmiques, per tant, avui és la jornada de reflexió, una petita treva que deixen els nostres estimats dirigents en el seu bombardeig de propaganda electoral, especialment el que s'ha hagut de suportar durant les pasades dues últimes setmanes.
Així doncs, he decidit aprofitar el dia d'avui per a fer una reflexió sobre les eleccions, i quina actitud es podria prendre cap a elles, com ens hi podríem relacionar d'una manera raonable. En primer lloc caldrà veure quines són les característiques formals del procés electoral actual, i en segon lloc, quins aspectes de contingut polític ens poden fer inclinar cap a una opció o cap una altra.
Actualment disposem, segons la Constitució, d'un sistema parlamentari democràtic, és a dir, basat en la democràcia indirecta -el ciutadà com a tal no té veu ni vot en les decisions públiques, sinó que aquest elegeix a una persona com a representant, i serà aquesta que parli i voti en nom seu- i tot i que legalment es permeten els referèndums, sempre es fan a petició del govern i no dels ciutadans -no hi ha el dret per part dels ciutadans a sol·licitar un plebiscit sobre un tema que es consideri controvertit-. A més, crec que no em desvio gaire de la realitat si dic que els referèndums que s'han dut a terme en l'actual etapa democràtica al conjunt de l'Estat poden ser comptats amb els dits d'una mà.
Alguns retrets que s'han fet a aquest sistema és que és molt tancat, és a dir, que un cop s'han fet eleccions, el ciutadà ja perd tota rellevància en la vida política, no podent ni vetar decisions, ni triar el president del govern o dels altres organismes executius, ni exigir tampoc la dimissió de cap càrrec... també se sol dir que el recompte de vots és poc representatiu, ja que tot i que la pretensió és d'igualar tots els ciutadans a nivell polític, a la pràctica els vots de les zones rurals tenen un pes relatiu diferent al de les zones urbanes, el recompte no és directe, sinó que es basa en una fórmula matemàtica que afavoreix els grans partits i dificulta l'entrada a les assamblees a les forces més minoritàries, i finalment, no disposa de cap sistema de representació dels vots en blanc o nuls, cosa que a la pràctica fa que les majories que governen es formin amb menys del 25% del cens electoral a favor.
També es fan crítiques no a la democràcia en general, sinó a la nostra democràcia en particular, com el seu caràcter antiquat, de poca qualitat, cosa que es manifesta en fets com que les llistes siguin tancades -obligant així al votant que prefereixi votar al número 5 d'un partit perquè creu que pot ser un bon representant, a elegir el número 1 de la llista també, encara que consideri que és un incompetent i no està capacitat per a executar la seva feina-, o bé en que els representants visquin totalment aïllats de la resta del poble; també a les eleccions municipals es fa difícil senyalar la residència de més de 3 candidats, que de segur es consideraran representants de la resta.
A nivell de continguts, és a dir, en què s'acaba convertint a la pràctica aquest poder polític, és cert que varia molt si es tracta d'un govern municipal, autonòmic o estatal, però tot i que es tendeix a pensar que en els primers no hi ha tanta corrupció, és interessant dir que és als ajuntaments -siguin del color polític que siguin- on es produeixen les grans especulacions amb el terreny, les grans requalificacions, així com les grans monstruositats urbanístiques, com el Fòrum -que si, fa menys de 4 anys que va passar, tot i que ara ningú el tingui en compte a l'hora d'elegir alcalde-, o l'expulsió dels sectors més desfavorits de la societat cap a l'extraradi, mitjançant tècniques com el mòbbing, tol·lerat per tot tipus d'ajuntaments.
La política en aquest país es basa en el "abajo el que suba", en retreure constantment coses al rival, a atacar a la persona i al partit, però no donar anàlisis vàlides de les decisions polítiques, en simplement anar en contra; es fa política sobre el passat, i no sobre el futur.
Per tot això, crec que demà s'ha de donar suport a opcions electorals com el vot nul, l'abstenció, o Escons Insubmisos, a fi de no participar en aquesta "democràcia" poc representativa, de mala qualitat, en què no es dóna importància a l'opinió individual i de les minories, que no promociona la lliure reflexió de les coses, sinó que només busca el nostre vot, comprant-lo amb globus de colors o condicionant-nos mitjançant la propaganda electoral. Votar implica donar suport, legitimar aquest sistema, significa acceptar que s'està d'acord amb aquest sistema en què no se'ns té en compte, significa no poder queixar-se després de què la classe política no escolta el poble, perquè simplement nosaltres els hem triat. Ha mort massa gent lluitant per la llibertat política com perquè ara haguem de tolerar això, si ells van atrevir-se a demanar una cosa millor, nosaltres també podem fer-ho.
Així doncs, he decidit aprofitar el dia d'avui per a fer una reflexió sobre les eleccions, i quina actitud es podria prendre cap a elles, com ens hi podríem relacionar d'una manera raonable. En primer lloc caldrà veure quines són les característiques formals del procés electoral actual, i en segon lloc, quins aspectes de contingut polític ens poden fer inclinar cap a una opció o cap una altra.
Actualment disposem, segons la Constitució, d'un sistema parlamentari democràtic, és a dir, basat en la democràcia indirecta -el ciutadà com a tal no té veu ni vot en les decisions públiques, sinó que aquest elegeix a una persona com a representant, i serà aquesta que parli i voti en nom seu- i tot i que legalment es permeten els referèndums, sempre es fan a petició del govern i no dels ciutadans -no hi ha el dret per part dels ciutadans a sol·licitar un plebiscit sobre un tema que es consideri controvertit-. A més, crec que no em desvio gaire de la realitat si dic que els referèndums que s'han dut a terme en l'actual etapa democràtica al conjunt de l'Estat poden ser comptats amb els dits d'una mà.
Alguns retrets que s'han fet a aquest sistema és que és molt tancat, és a dir, que un cop s'han fet eleccions, el ciutadà ja perd tota rellevància en la vida política, no podent ni vetar decisions, ni triar el president del govern o dels altres organismes executius, ni exigir tampoc la dimissió de cap càrrec... també se sol dir que el recompte de vots és poc representatiu, ja que tot i que la pretensió és d'igualar tots els ciutadans a nivell polític, a la pràctica els vots de les zones rurals tenen un pes relatiu diferent al de les zones urbanes, el recompte no és directe, sinó que es basa en una fórmula matemàtica que afavoreix els grans partits i dificulta l'entrada a les assamblees a les forces més minoritàries, i finalment, no disposa de cap sistema de representació dels vots en blanc o nuls, cosa que a la pràctica fa que les majories que governen es formin amb menys del 25% del cens electoral a favor.
També es fan crítiques no a la democràcia en general, sinó a la nostra democràcia en particular, com el seu caràcter antiquat, de poca qualitat, cosa que es manifesta en fets com que les llistes siguin tancades -obligant així al votant que prefereixi votar al número 5 d'un partit perquè creu que pot ser un bon representant, a elegir el número 1 de la llista també, encara que consideri que és un incompetent i no està capacitat per a executar la seva feina-, o bé en que els representants visquin totalment aïllats de la resta del poble; també a les eleccions municipals es fa difícil senyalar la residència de més de 3 candidats, que de segur es consideraran representants de la resta.
A nivell de continguts, és a dir, en què s'acaba convertint a la pràctica aquest poder polític, és cert que varia molt si es tracta d'un govern municipal, autonòmic o estatal, però tot i que es tendeix a pensar que en els primers no hi ha tanta corrupció, és interessant dir que és als ajuntaments -siguin del color polític que siguin- on es produeixen les grans especulacions amb el terreny, les grans requalificacions, així com les grans monstruositats urbanístiques, com el Fòrum -que si, fa menys de 4 anys que va passar, tot i que ara ningú el tingui en compte a l'hora d'elegir alcalde-, o l'expulsió dels sectors més desfavorits de la societat cap a l'extraradi, mitjançant tècniques com el mòbbing, tol·lerat per tot tipus d'ajuntaments.
La política en aquest país es basa en el "abajo el que suba", en retreure constantment coses al rival, a atacar a la persona i al partit, però no donar anàlisis vàlides de les decisions polítiques, en simplement anar en contra; es fa política sobre el passat, i no sobre el futur.
Per tot això, crec que demà s'ha de donar suport a opcions electorals com el vot nul, l'abstenció, o Escons Insubmisos, a fi de no participar en aquesta "democràcia" poc representativa, de mala qualitat, en què no es dóna importància a l'opinió individual i de les minories, que no promociona la lliure reflexió de les coses, sinó que només busca el nostre vot, comprant-lo amb globus de colors o condicionant-nos mitjançant la propaganda electoral. Votar implica donar suport, legitimar aquest sistema, significa acceptar que s'està d'acord amb aquest sistema en què no se'ns té en compte, significa no poder queixar-se després de què la classe política no escolta el poble, perquè simplement nosaltres els hem triat. Ha mort massa gent lluitant per la llibertat política com perquè ara haguem de tolerar això, si ells van atrevir-se a demanar una cosa millor, nosaltres també podem fer-ho.
"Me fastidia el pueblo, piense lo que piense, porque aborrece a los príncipes. Cree ser algo" (Goethe)
"Pesa las opiniones. No las cuentes." (Séneca)
Alguns enllaços d'interès:
Entrades
5 comentaris:
Va ser Sartre qui va dir que no es pot enderrocar un sistema seguint les normes del sistema? És a dir, té algun sentit criticar el funcionament de la democràcia utilitzant les eines que ens dóna la democràcia - ben disposades perquè no li puguem fer cap mal - ?
No crec que es pugui canviar el sistema des del sistema, sinó perpetuar-lo, com a molt amb un canvi de cara per tal de semblar més benevolent. I com que no tinc el dia per muntar un grup terrorista, he decidit anar a votar.
No he votat creient que em representaràn a mi, sé que no ho faràn, però he votat perquè sé que m'interessen més els projectes que es desenvoluparàn si l'inevitable guanyador a Sant Cugat - mr. Recoder - s'alia amb un partit que amb un altre per formar govern. Pur interès, és l'únic que queda quan has de decidir entre dos mals equivalentment horribles - equivalentment humans.
En la meva opinió això de votar és acceptar el joc i si preds doncs només et qeuda menjar-te els mocs, com pots després queixar-te?
Has acceptat això de que si la majoria et vol donar pel cul doncs que et doni no?Doncs llavors només queda menjar-se les paraules.
Crec que és millor abstenir-se i després lluitar i donar suport a aquelles iniciatives positives qeu es prenguin i lluita en contra d'aquelles a que no estiguis a favor.
Estic totalment d'acord amb el comentari d'Aribeth. Les coses no es canvien formant un grup terrorista, l'únic que aconsegueixes és tenir a tothom en contra, inestabilitat, i domini per la por i no pel convenciment. El vot nul és una eina de la democràcia, però molesta, fixa't que mai la diuen, i que tots els partits coincideixen a lluitar contra l'abstenció.
En el que dius hi ha un error molt clar, i és que has d'entendre que l'abstenció o el vot nul no és un mitjà de transformació de les coses, sinó una eina d'expressió i de protesta. Serveix per manifestar un descontentament, però òbviament no es pretén que surti el Sr. Nul a governar i a enderrocar el sistema. Els possibles canvis socials s'han de fer des d'altres tipus d'estructures, parademocràctiques, les "iniciatives positives" de les que parla l'Aribeth.
A més, si has votat, ara et toca estar 4 anys amb la boca tancada sense poder queixar-te del sistema, perquè li dones suport, el toleres i el justifiques, dius que les regles del joc et semblen bé. L'abstenció simplement fa cada cop més difícil de justificar els resultats, perquè cada cop les majories són més minoritàries, fins que la gent comenci a descobrir les aberracions matemàtiques que hi ha darrere dels resultats.
Per cert, ja que els mitjans sembla que estan comprats pels partits i no diuen els resultats electorals com cal, aqui dono les dades que ells no donen:
Sant Cugat____________________
- Vots nuls: 95 0,32%
- Vots en blanc: 886 2,98%
- Abstenció: 42,47%
Barcelona (ciutat)____________
- Vots nuls: 3472 0,57%
- Vots en blanc: 24754 4,05%
- Abstenció: 50,42%
Catalunya____________________
- Vots nuls: 19420 0,67%
- Vots en blanc: 89617 3,10%
- Abstenció: 46,2%
I votar en blanc o no votar no és tant acceptar el joc com votar? Al cap i a la fi són les opcions que ens dóna la banca. Simplement participes en el joc d'una forma més indirecta. Per altra banda, si mostres descontent amb el sistema la voluntat per canviar el sistema hi és implicita, si no en comptes de queixar-te'n provaries d'adaptar-t'hi.
A més, em sembla que queixar-se i prou és una actitud vil. És com el francès que durant la 2a Guerra Mundial es queixés de la repressió nazi i no participés en la resistència. Què passa? Que és molt valent de paraula però a l'hora de la veritat prefereix seguir en la situació actual? Que es sent satisfet com un caniche bordant-li a un mastí? Com un impotent que es desfoga del seu ressentiment i fingeix - i s'enganya a sí mateix - sota la màscara de la protesta?
A diferència de la dictadura franquista, que es va descompondre amb la mort del pallús que teniem com a "caudillo", i que va donar lloc a aquesta democràcia (que ja va néixer fent pudor de cadàver), la democràcia pot aguantar molts anys abans de descompondre's. Què fareu fins aleshores? Queixar-vos? Satisfer la vostra necessitat de rebelia? Anar a comprar parches anarquistes al Corte Ingles?
Publica un comentari a l'entrada