Tribut a J. Salvat-Papasseit

Sóc jo, que parlo als joves

1. Sigueu, al menys, cada hú de vosaltres, una cuca de llum.
2. La grandesa de Gœthe es troba en ço que feu, no en ço que deixà de fer.
3. Només són Poetes aquells qui canten en la lluita i blasmen en llurs cançons.
4. En la sublim llegenda, Jehovà és el comparsa. -Aquella és gran- desa: la dels angels rebels.
5. Sigui la vostra moda tota crua nuesa.
6. Mai no volgueu saber quina és l'hora quieta del repòs: Pregunteu a la mar, -màxim cavall de força-, perquè llurs braves ones festegen al neguit eternament.
7. No coneguessiu altre majestat que aquelles de les intel·ligències actives.
8. Si junt un cel calent us ha sigut donat un zènit pur i una mar blava, no per 'xò reposeu. Us ha sigut donat perque s'ho merexessiu.
9. No menyspreuessiu mai la persistència dels pescadors de canya; menyspreueu llur paciència, si us és grat.
10. Aquell qui de vosaltres, i per la Llibertat, no hagi posat qualque vegada sa llibertat en perill, aquell no és jove; aquell qui per la Vida no s'apresti a morir, aquell tampoc és jove. -Ni ésser lliure ni viure, no és donat a tot-hom.
11. Volgueu alleugerir-vos de mentida: tota galanteria, per exemple. -No acceptessiu companys encarcarats per fòra i buids per dins...
12. Els grans mots de Jesús, -edifiqueu damunt la pedra viva-, no foren dirigits als febles sinó als forts; més aviat als vells amb cor de joventut que no als joves amb ànima de vell.
13. Tot el que surti sà de la ment vostra parireu amb dolor; mes no ho volgueu parir sense dolor car sou vinguts en temps de dures proves. Quiscun d'entre vosaltres té vint anys.
    
14. Tingueu, com cal, impuls. I tingueu reflexió. -No massa reflexió ni massa impuls: que essent bon xic infants, no fessiu el pecat d'arribar a semblar-ho.
15. Aquells quí en ésser vells recorden amb enyor llur joventut, aquells, encara serven la il·lusió i l'esperança de dominar el món. -Caldrà que desconfieu d'aquells que no vulguin copsar aquest desig.
16. Es un petit poema. Cada nova vegada que el tren travessa els camps, -els travessa cent voltes cada dia-, els homes de la rella, de la falç i el càvec, abandonen llurs eines i fixen son esguard en el vèrtig que vola. Cada nova vegada, sota el sol, quan el tren és ja lluny i es difumina, els homes de la rella, de la falç i del càvec, retornen a les mans. Mes ho fan tant depressa que dirieu que el tren els ha deixat vergonya del llur lent caminar damunt la feina. -Hi haurà qui, entre vosaltres, no senti la vergonya d'avençar poc a poc?
17. Recordeu Liliput? Cada hú de vosaltres pot ésser Gulliver, si es disposa a marxar-hi. (Viviu a Liliput). -Si us voleu apresar àdhuc el còs, tingueu l'ànima lliure ferament.
18. Els flacs temen a Déu; els ferms l'esguarden fixo. -Penseu que Déu s'esguarda a sí mateix, i que sols Ell és gran, resal el llibre sagrat.
19. Els pobles que aixecaren les piràmides no jeieren al sol ni el saberen mai témer. -Amb tot no en fessiu fresa, car aquells temps són llunys: -Cada hú de vosaltres basteixi un ideal de tanta dignitat que àdhuc permés li sía dansar als pics més alts de les velles piràmides.
20. No posessiu mai límits a la vostra noblesa; vols dir: no feu el mal enc que comporti bé. -Odieu el tirà àdhuc si us ha caigut intel·ligent, odieu a l'ignorant malgrat que sigui esclau.

SALVAT-PAPASSEIT, J. Sóc jo, que parlo als joves. "Un enemic del poble", núm. 15, 1919